Instal·lar càmeres en un negoci o en una comunitat de veïns és legal, però la videovigilància a l’empresa està subjecta a l’RGPD i a la Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). En resum: les càmeres només poden tenir una finalitat de seguretat, cal avisar amb un cartell, les gravacions s’esborren en un mes com a màxim i els treballadors n’han d’estar informats abans. T’expliquem cada punt amb el que diuen la norma i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).

Aquest article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal: per al teu cas concret, consulta el teu assessor o el teu delegat de protecció de dades (DPD).

Videovigilància a l’empresa i RGPD: què diu l’article 22 de la LOPDGDD

L’article 22 de la LOPDGDD és la base de qualsevol sistema de càmeres de seguretat. Els punts clau són:

  • Finalitat: les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, poden tractar imatges mitjançant càmeres amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i els béns, i també de les seves instal·lacions.
  • Via pública: només es poden captar imatges de la via pública en la mesura que sigui imprescindible per a aquesta finalitat. Tampoc no es pot captar l’interior d’un domicili privat.
  • Conservació: les imatges s’han de suprimir en el termini màxim d’un mes des de la captació, llevat que calgui conservar-les per acreditar actes que atemptin contra persones, béns o instal·lacions.
  • Informació: el deure d’informar s’entén complert amb un dispositiu informatiu en un lloc prou visible.

Quant de temps es poden guardar les gravacions?

El límit general és un mes. Si una gravació recull un robatori, una agressió o un acte vandàlic, es pot conservar per posar-la a disposició de l’autoritat competent, i la llei fixa que aquestes imatges s’han de lliurar en un termini màxim de 72 hores des que es va tenir coneixement de l’existència de la gravació.

Un dels errors que veiem més sovint en sistemes antics són discos que guarden mesos de gravació perquè ningú no en va ajustar la configuració.

Què ha de dir el cartell de zona videovigilada?

El cartell de zona videovigilada s’ha de col·locar en un lloc visible, a cada accés a la zona vigilada. Segons les indicacions de l’AEPD, ha d’informar com a mínim de:

  • L’existència del tractament (que la zona està videovigilada).
  • La identitat del responsable (l’empresa o la comunitat).
  • La possibilitat d’exercir els drets de protecció de dades i davant de qui.
  • On es pot obtenir més informació sobre el tractament.

La resta de la informació (per exemple, la base jurídica o el termini de conservació) ha d’estar a disposició de qui la demani: a la recepció, al tauler d’anuncis o al web.

Has d’instal·lar o renovar les càmeres del teu negoci? A Segur-Mon dissenyem la instal·lació pensant també en la normativa. Demana el teu pressupost o truca’ns al 977 83 79 50.

Càmeres de seguretat a la feina: què diu l’article 89 de la LOPDGDD

Quan les càmeres graven els treballadors entra en joc l’article 89 de la LOPDGDD, que remet a les facultats de control de l’article 20.3 de l’Estatut dels treballadors. El més important per a les càmeres de seguretat a la feina:

  • Informació prèvia: l’empresa ha d’informar amb caràcter previ, i de manera expressa, clara i concisa, els treballadors i, si escau, els seus representants.
  • Actes il·lícits flagrants: si es capta la comissió flagrant d’un acte il·lícit, s’entén complert el deure d’informar si hi ha, com a mínim, el cartell informatiu de l’article 22.4.
  • Zones prohibides: en cap cas no s’admeten càmeres ni gravació de so en llocs destinats al descans o a l’esbarjo, com vestidors, lavabos, menjadors i similars.
  • Gravació de so: només s’admet quan siguin rellevants els riscos per a la seguretat de les instal·lacions, béns i persones derivats de l’activitat, i respectant la proporcionalitat i la intervenció mínima.

Per això, quan instal·lem càmeres amb micròfon integrat, per defecte deixem l’àudio desactivat, llevat que el client, amb el seu assessor, n’hagi justificat el contrari.

Es poden posar càmeres en una comunitat de veïns?

Sí. Per a les càmeres en una comunitat de veïns, l’AEPD indica que la instal·lació s’ha d’aprovar prèviament a la Junta de Propietaris, d’acord amb la normativa de propietat horitzontal, i convé que l’acta reculli detalls com el nombre de càmeres i l’espai que capten. A més:

  • Només es poden gravar zones comunes (vestíbul, garatge, piscina comunitària…).
  • No es pot captar la via pública més enllà d’una franja mínima dels accessos, ni terrenys o habitatges confrontants.
  • Les imatges no es poden emetre mai en un canal de televisió comunitari per als veïns.
  • Les càmeres orientables o amb zoom han de dur màscares de privacitat que impedeixin captar la via pública o espais de tercers.

Registre d’activitats i qui pot veure les imatges

L’AEPD indica que, abans de posar en marxa el sistema, el responsable ha d’incloure la videovigilància en el seu registre d’activitats de tractament (article 30 de l’RGPD i article 31 de la LOPDGDD). És un document intern; la mateixa AEPD ofereix l’eina FACILITA_RGPD i models a la seva guia sobre videovigilància.

Pel que fa a l’accés, les imatges només les poden veure les persones autoritzades pel responsable. El monitor i el gravador han d’estar en un lloc vigilat o d’accés restringit, i l’accés remot requereix usuari i contrasenya propis, que s’han de canviar després de la instal·lació. Contractar un instal·lador no trasllada les obligacions: el responsable continua sent l’empresa o la comunitat.

Com instal·lem a Segur-Mon respectant la normativa

No som assessors legals, però sabem que moltes d’aquestes obligacions es compleixen (o s’incompleixen) en el moment de la instal·lació. A Segur-Mon, des de 1994, quan instal·lem sistemes de videovigilància per a empreses i comunitats a Tarragona, Reus, Salou o Cambrils, tenim especial cura de:

  • Ubicació i enquadrament: orientem cada càmera a allò que cal protegir, evitant zones de descans, la via pública més enllà de l’imprescindible i les propietats veïnes.
  • Màscares de privacitat: les configurem al gravador o a la càmera per amagar finestres, façanes o trams de carrer.
  • Conservació: ajustem la gravació perquè no superi el termini màxim d’un mes.
  • Cartells: t’indiquem on col·locar els cartells informatius a cada accés.
  • Accessos segurs: usuaris individuals, contrasenyes robustes i gravador en un lloc protegit.

Les càmeres també es poden integrar amb altres sistemes, com les alarmes per a empreses i comerços (per verificar els salts d’alarma) o els videoporters per a comunitats. La part documental (registre d’activitats, informació a la plantilla, textos dels cartells) convé revisar-la sempre amb el teu assessor o DPD.

Preguntes freqüents sobre videovigilància a l’empresa i RGPD

És obligatori avisar els treballadors que hi ha càmeres?

Sí. L’article 89 de la LOPDGDD exigeix informar amb caràcter previ, i de manera expressa, clara i concisa, els treballadors i, si escau, els seus representants sobre aquesta mesura.

Puc posar càmeres al menjador o als vestidors?

No. La llei prohibeix en tot cas instal·lar càmeres o sistemes de gravació de so en llocs de descans o d’esbarjo com vestidors, lavabos o menjadors.

La meva càmera pot gravar el carrer?

Només en la mesura imprescindible per a la finalitat de seguretat, per exemple una franja mínima de l’accés. Si la càmera capta més espai, cal reorientar-la o aplicar-hi màscares de privacitat.

Qui pot veure les gravacions de les càmeres?

Només les persones autoritzades pel responsable (l’empresa o la comunitat), amb accés protegit per usuari i contrasenya. En una comunitat, les imatges no es poden emetre mai en un canal de televisió per als veïns.

Necessites càmeres per a la teva empresa, la teva nau o la teva comunitat de veïns? Et visitem, estudiem la ubicació de cada càmera i et proposem una instal·lació eficaç i respectuosa amb la privacitat. Sol·licita el teu pressupost sense compromís o truca’ns al 977 83 79 50.